Artículo en la Revista ACTUAL de Blanes de Agosto de 2012

Esta vez hemos salido en Primera Página y ya no solo como reivindicación en la igualdad en el recibo del agua, si no además, como ejemplo de participación ciudadana y la pasividad demostrada por el Ayuntamiento.

Copiamos a continuación el texto del artículo. Desde aquí puedes descargar la revista entera.
Revista Actual Nº211. Agosto 2012


La participació ciutadana comporta el dret a exigir


(Editorial) Fa temps que l’Ajuntament parla d’una política de participació ciutadana, sobretot quan es tracta d’estendre l’efectivitat governamental mitjançant noves idees o treball directe per part dels ciutadans. Sembla que ningú ha pogut imaginar-se que la participació ciutadana també pot comportar exigències o altres opinions a tenir en compte. El primer dissabte d’agost s’hi va viure un espectacle singular davant l’Ajuntament: durant tota una hora un centenar llarg de ciutadans amb xiulets, cassoles, trompetes, etc, es van manifestar per reclamar la igualtat en les tarifes de l’aigua. Consta que les vivendes de segona residència han de pagar uns 100 euros més l’any que els residents empadronats. Amb això els propietaris dels 8.000 habitatges de segona residència no hi estan d’acord i volen un canvi. I crec que no pot ser que un col·lectiu amb una petició clara i comprensible no tingui cap altre remei que sortir al carrer i muntar l’escàndol. Pregunto: perquè els nostres governants no han fet més que repetir el context de l’ordenança aprovada, perquè no s’han reunit amb els afectats temps enrera argumentant i explicant el perquè de la desigualtat en les tarifes, dialogant fins a la comprensió. Explicant el perquè dels costos fixos que causen els dos “negocis” que provoquen l’important cost de la factura de l’aigua. A dia d’avui la gent no està per conceptes poc concisos i intocables: tenen dret a l’eficàcia i els polítics, el deure de gestionar els calers de la forma més econòmica possible. I ben explicat tots el veïns afectats comprendran la necessitat de pagar el que faci falta. Realment no sembla gens lògic que es pagui per les deixalles si no se’n produeixen, per tant perquè s’ha de pagar per l’aigua si no hi ha ningú a casa? I menys es pot entendre que les de segona residència encara paguin més que els que en consumeixen cada dia. El que no vol ningú es que no s’escoltin ni contestin els dubtes o evidents injustícies. Amb un viu respecte democràtic i el reconeixement per la participació ciutadana, ningú se sent motivat a xiular dissabte rere dissabte davant la casa comuna, assumpte que provoca moltes molèsties als afectats i no involucrats. Així, per evitar més crispació, algú dels dirigents té l’obligació de baixar per escoltar la gent i dialogar amb el poble.


_______________________________________________________________________________________